Back قبر القديس بطرس Arabic Müqəddəs Pyotrun məzarı Azerbaijani Petrusgrab German Τάφος του Αποστόλου Πέτρου Greek Saint Peter's tomb English Tombo de Sankta Petro Esperanto Tumba de San Pedro Spanish Tombe de saint Pierre French Makam Santo Petrus ID Tomba di Pietro Italian
| ||||
| Tipus | Tomba i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Sant Pere | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat del Vaticà | |||
| ||||
La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba a prop de l'extrem oest d'un complex de mausoleus que data aproximadament d'entre l'any 130 a l'any 300.[1] El complex es va enderrocar parcialment i es va omplir de terra per proporcionar una base per a la construcció de la primera basílica de Sant Pere durant el regnat de Constantí el Gran cap a l'any 330. Encara que han estat trobats molts ossos en el lloc del santuari del segle ii, com a resultat de dues campanyes d'excavació arqueològica, el Papa Pius XII va afirmar al desembre de 1950 que no es podia confirmar amb la seguretat absoluta que cap d'ells fos de Sant Pere.[2] Després del descobriment d'ossos que havien estat traslladats d'una segona tomba sota el monument, el 26 de juny de 1968, el Papa Pau VI va afirmar que les relíquies de Sant Pere havien estat identificades d'una manera considerada convincent.[3]
 |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
La tomba que l'Església reclama com la de Sant Pere es troba al peu de l'aedicula sota el terra. Es van trobar en aquesta tomba les restes de quatre individus i diversos animals de granja.[4] El 1953, després d'haver completat els treballs arqueològics inicials, es va trobar un altre conjunt d'ossos que es deien que es van eliminar sense que el coneixement dels arqueòlegs d'un nínxol (loculus) al costat nord d'una paret que s'adhereix a la paret vermella a la dreta de l'aedicula. Les proves posteriors indicaven que aquests eren els ossos d'un home de 60 a 70 anys.[5] Margherita Guarducci argumentà que aquestes eren les restes de Sant Pere i que havien estat traslladades a un nínxol a la paret de grafit de la tomba sota l'aedicula "a l'època de Constantí, després de la pau de l'església" (313).[6] Antonio Ferrua, l'arqueòleg que va encapçalar l'excavació que va descobrir el que es coneix com a tomba de Sant Pere, va dir que no estava convençut que els ossos que s'havien trobat fossin els de Pere.[7]
La imatge superior mostra l'àrea del pis inferior de la basílica de Sant Pere que se situa sobre el lloc de la tomba de Sant Pere. Una part de l'aedicula que formava part de la tomba de Peter es va elevar per sobre del nivell d'aquest pis i es va convertir en el nínxol del pal·li[8] que es pot veure al centre de la imatge.
- ↑ Guarducci, Margherita. «THE TOMB OF ST. PETER». Hawthorn Books. Arxivat de l'original el 29 abril 2009. [Consulta: 27 maig 2009].
- ↑ Roger T. O'Callaghan, Roger ., "Vatican Excavations and the Tomb of Peter", The Biblical Archaeologist 16.4 (December 1953) p.71. Of the coins found with the bones, in a hollow beneath the niche of the earliest shrine on the site "one was of the Emperor Antoninus Pius (138-161), six were from the years 168-185, and more than forty were from the years 285-325,".
- ↑ Paul VI, General Audience. Wednesday, 26 June 1968..
- ↑ Walsh, 2011, chap.9.
- ↑ Walsh, 2011.
- ↑ Guarducci, Margherita. «The Remains of Peter». Arxivat de l'original el 7 maig 2009. [Consulta: 28 maig 2009].
- ↑ «Antonio Ferrua, 102; Archeologist Credited as Finding St. Peter's Tomb». Los Angeles Times. [Consulta: 13 febrer 2012].
- ↑ Webb, Matilda. The churches and catacombs of early Christian Rome: a comprehensive guide. Sussex Academic Press, 2001, p. 17. ISBN 1-902210-57-3 [Consulta: 18 febrer 2012].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search